TRADICIÓ, FAMÍLIA, SENZILLESA, CULTURA, AMICS, SALSA DE CALÇOTS, TURISME DE PROXIMITAT, AUTENTICITAT FORMEN EL DIA A DIA DEL RESTAURANT, DE LA SEVA GENT I DE TOT EL QUE L'ENVOLTA.

Al nostre restaurant tenim molts elements característics, pels quals tots ens coneixeu i recordeu, però n’hi ha un al qual li debem gairebé la nostra existència, ja que és l’hortalissa que dóna nom a l’únic menú que servim: el calçot. D’aquí que en aquest post li volguem rendir el nostre petit homenatge, explicant-vos com, per casualitat, aquesta varietat de ceba tendra va ser descoberta i s’ha convertit en tot un menjar popular que té el seu propi ritual gastronòmic.

Si comencem per analitzar-lo des del punt de vista etimològic, descobrim que el nom de calçot prové de la manera de plantar-lo. Aquesta hortalissa es planta mig colgada a la terra, i a aquesta acció se l’anomena “calçar”. Pels que no heu vist mai cap camp de calçots, quan vingueu a fer la calçotada, deixeu-vos perdre en una passejada pels voltants del restaurant i us trobareu, sense voler, enmig d’una extensió de terra on s’hi cultiven els calçots, que posteriorment els nostres productors ens portaran quan es trobin en el seu punt òptim per al consum.

Però, què en sabem de l’origen gastronòmic i cultural del calçot? Existeixen diverses versions sobre la seva provinència, però d’entre totes, la més coneguda és la Llengenda del Xat de Benaiges. Diuen que els calçots van ser descoberts, o millor dit, inventats, per un camperol solitari de Valls a finals del s.XIX. Un bon dia el pagès, conegut amb el renom de Xat de Benaiges, es trobava al camp quan li va venir la gana. Aprofitant que havia fet foc per escalfar-se del dur hivern, se li va ocórrer coure a les brases que quedaven d’aquella foguera els brots tendres que neixien d’una ceba. Després de coure’ls, els brots van quedar carbonitzats, però el camperol va pelar-ne l’extrem carbonitzat i se’l va menjar, donant origen, sense voler-ho, a una de les tradicions gastronòmiques més populars d’avui en dia.

A partir d’aquí, a principis del s.XX, la calçotada va esdevenir una festa gastronòmica i àpat habitual de moltes famílies vallenques els dies festius. Però no va ser fins als anys seixanta que els primers restauradors de Valls van impulsar la calçotada i la seva cuina, fins al punt que desenes de milers de persones de tot el país i de fora, ens visiten any rere any per fer una autèntica calçotada a la ciutat que va donar nom a aquesta tradició, i que té el distintiu de Ciutat Origen de la Calçotada.

Se’ns fa la boca aigua només de pensar-hi! Així és que per aquells que no heu tingut mai el gust de fer una calçotada, us deixem una guia amb els quatre passos que heu de seguir per a menjar-vos els calçots, i quedar com uns autèntics experts en la matèria, el dia que decidiu rendir-vos a probar-la.

guia rapida calçots