Cal Ganxo | Els origens de Cal Ganxo

Els origens de Cal Ganxo

març 22, 2014

CATEGORIES Cal Ganxo TAGS Alt Camp, altcamp, Amics, Arquitectura, artesanal, Bràfim, Cal Ganxo, Calçotada, calçotada experience, Calçots, calganxo, Castells, catalunya, catalunya experience, Ciutat Origen de la Calçotada, cuina catalana, Família, Gastronomia, Història, Històries de la calçotada, IGP Calçot de Valls, ingredients naturals, marxa nòrdica, mas vicenç, Masmolets, Menjadors, Montseta, Origens, Padró, Patrimoni, producte proximitat, Productes de proximitat, Redoltes, Restaurant, Sales, Salsa de Calçots, Tradicions, Turisme Rural, Unió, Valls, vermut, vermutMontseta, vi

Ara fa 34 anys que Cal Ganxo va obrir les seves portes. Des del 1980 el restaurant ha estat al servei de tots els que any rere any heu confiat en nosaltres i en el nostre projecte gastronòmic. És per això, que avui també volem obrir les portes, a través d’aquest blog, cap endins del restaurant i explicar-vos qui hi ha darrera de Cal Ganxo i com va començar tot.

Cal Ganxo és el negoci de la família Plana-Figuerola, i a partir de l’entrevista a la Joana Mestres Plana i al seu marit Lluís Figuerola podreu conèixer de primera mà que els va portar a endinsar-se en el món de la restauració en el qual s’han consolidat.

Com va néixer Cal Ganxo?

Als anys 60 i 70 el Pep Plana, cosí germà de la Joana, i jo (Lluís) ens dedicàvem a la compra-venda de finques velles a la comarca de l’Alt Camp. Les compràvem, les restauràvem i les veníem. Fins que vam descobrir la casa pairal que avui en dia és Cal Ganxo. Només veure-la ens en vam enamorar. Era gran, molt gran. Era una casa pairal antiga del segle XVIII amb pati. N’hi havia ben poques de cases que en aquella època que tinguessin pati. Estava molt deteriorada. Però tenia alguna cosa especial que ens va fer comprar-la sense pensar-nos-ho.

Abans de pertànyer a la família que els hi vam comprar, la casa havia estat propietat d’uns terratinents molt rics anomenats també Plana de cognom. Casualitat que va ser construïda per uns Plana, i en l’actualitat, segueix sent propietat sota la cura i el manteniment d’una altra família Plana-Figuerola, però que no té res a veure amb l’anterior. Coses del destí…

Per què decidiu no vendre-la i convertir-la en un restaurant?

Donades les seves característiques de finca rústica, amb molt d’espai i molt pròxima a la ciutat de Valls vam veure que era ideal per a muntar-hi un restaurant. Una idea que va néixer de la mateixa família. Tots vam estar d’acord en què aquella vegada, la finca no s’havia de vendre i hi havíem de construir un projecte familiar.

Com van ser els inicis del restaurant?

La família estava del tot convençuda de tirar el projecte de restauració endavant. Ho veiem tots clar i vam ser molt agosarats, perquè a la nostra família no hi havia cap tradició culinària ni teníem experiència en restauració, i per tant, no teníem cuiner. Per aquest motiu vam haver de contractar un cuiner professional, l’Anton, que amb l’ajuda de la seva dona, la Victòria, portaven la cuina del restaurant, supervisats per la nostra iaia Cisqueta, l’única que hi entenia de cuina. A la sala, la Joana prenia nota de les comandes a les taules, jo (Lluís) feia les factures i cobrava, i el Pep s’encarregava dels proveïdors i les compres.

A nivell estètic, la casa era la viva representació de la terra d’aquella època, rodejada de camps i camperols que treballaven les terres, guardava tota l’essència del camp, representava la visió romàntica de la vida a pagès del segle XIX.

Pel que fa a la restauració, el restaurant es va anar fent per fases. Mai ens vam plantejar un projecte ambiciós des dels inicis, sinó que vam anar adaptant les diverses estances de l’antiga casa pairal per a convertir-les en petits menjadors respectant-ne l’arquitectura. El primer que es va reformar va ser el celler.

El dia de la inauguració l’any 1980 va ser un desastre. La primera sala habilitada era el celler, i en ella hi havia una finestra que comunicava amb l’exterior per on cuiners i cambrers s’intercanviaven els plats. Aquella nit de la inauguració feia molt de vent i a fora els cuiners tenien el foc encès per a poder preparar els plats. La sala era plena, es va omplir de gom a gom, la gent que va acudir a sopar al restaurant va superar les previsions. I de sobte, en un moment d’una forta ventada, el fum del foc es va colar per la finestra que comunicava amb l’exterior i la sala es va omplir de fum. Aquella nit la família ens pensàvem que el restaurant no tiraria endavant.

I quin va ser el plantejament a partir de llavors?

Vam decidir que el restaurant obriria només els caps de setmana i l’oferta gastronòmica seria a base de plats tradicionals de la cuina catalana., com l’escaixada de bacallà, el jarret de vedella o la sopa de l’àvia. Aquest va ser el plantejament durant els primers 7-8 anys.

Per què decidiu incorporar la Calçotada al vostre menú?

Passats els primers anys del restaurant, la gent de tant en tant demanava de fer alguna calçotada, ja que per la situació geogràfica on ens trobàvem, era un dels àpats més típics. Fins que la demanda de calçotades va anar augmentant, fins a tal punt, que ens va fer plantejar incorporar de forma definitiva la calçotada com a un dels nostres plats principals.

En aquell moment els restaurants que es dedicaven a fer calçotades érem quatre (Cal Bou, Casa Fèlix, Masia Vallense i Cal Ganxo). Per això no ens va fer cap por emprendre el negoci de la calçotada, ja que l’oferta era reduïda, i en canvi, la demanda era molt gran. El propi mercat ens va portar a diversificar el negoci durant els 10 anys següents, que vam combinar la carta de plats tradicionals amb la calçotada. Fins que vam decidir deixar la gastronomia tradicional i dedicar-nos a la cuina especialitzada amb l’oferta únicament de calçotades, que ara ja fa 15 anys que oferim exclusivament.

Com eren els primers clients de Cal Ganxo?

Els primers clients eren gent de Valls i de part de la província que, necessitats d’oferta de restauració, venien encantats al restaurant. Els hi agradava venir perquè era un lloc íntim, autèntic que conservava el romanticisme a les seves parets. I això, agradava molt a la gent d’aquella època amb ganes de sortir de casa i gaudir de grans vetllades.

Amb el canvi d’oferta gastronòmica, i la incorporació de la calçotada com a menú principal, la clientela també va canviar. La gent del voltant no tenia la necessitat de venir al restaurant a fer la calçotada, ja que totes les famílies posseïen masies on poder dur-les a terme. I aquest fet, va obrir les portes del restaurant a la gent de fora de la comarca i a la resta de país. El 80% de la clientela eren famílies de Barcelona que any rere any acudien al restaurant a fer la nostra calçotada, i a sentir-se partícips d’una de les tradicions més autèntiques.

Com es va produir el canvi generacional dins la direcció del restaurant?

L’arrencada d’un projecte com el que vam iniciar, on tota la família hi estava implicada, va suposar anys molt durs de feina. El Lluís era locutor de ràdio Tarragona i jo (Joana) treballava com a assistent social de benestar i família, i mai cap dels dos vam deixar les nostres feines, que compaginàvem amb la feina al restaurant els caps de setmana. Amb l’ajuda del Pep, i la incorporació de la Loli, la seva dona, uns anys més tard, vam poder organitzar-nos. I sobretot perquè a la cuina hi havia el puntal de la família, la iaia Cisqueta que fins als 92 anys va preocupar-se pel restaurant. Ella era una dona amb molta vocació i qui ens va transmetre els coneixements culinaris que a tots ens mancaven.

Mentre les nostres vides giraven al voltant de Cal Ganxo, les vides dels nostres fills també, que des de ben petits corretejaven entre els fogons i les sales. És per això que passats els anys, els nostres fills han estat els que s’han posat al capdavant del restaurant, seguint la tradició familiar i dedicant-hi tot l’esforç en la cura de tots els detalls com hem fet sempre. El primer en incorporar-se va ser el Lluís, el nostre fill, i ara fa dos anys l’Alexandra, filla del Pep i la Loli. Ells són la nova generació de Cal Ganxo, formats i preparats per seguir portant les rendes del restaurant que tants esforços ens va costar iniciar, però que tantes recompenses ens ha donat, i sobretot, que ens ha mantingut sempre units.

Com va ser l’elecció del nom del restaurant?

El meu cosí Pep i Jo (Joana) pertanyem a la família amb el renom de Cal Ganxo. L’avi Ganxo era una persona molt estimada per nosaltres i molt especial per a tothom. Tenia molt de carisma, era un bohemi de l’època que cantava sarsueles i que sempre ens feia riure i ens entretenia explicant-nos aventures i històries, i nosaltres hi badàvem molt amb l’avi.

Per això, en el moment de triar un nom pel restaurant, ho vam tenir clar: Cal Ganxo. Era la nostra família, i des del moment de la seva adquisició, el restaurant va passar a ser el centre de reunions de la família. Allà tots junts ens esforçàvem dia a dia per construir i tirar endavant aquell projecte familiar, amb la iaia Cisqueta, esposa de l’avi Ganxo, al capdavant.

Com veieu el futur de Cal Ganxo?

Tot i estar oficialment jubilats, tots dos, com a membres de la família i socis, seguim participant de les decisions que s’hi prenen perquè és un lloc que ens estimem molt. El passat de la nostra família, la nostra història, està impregnada en aquestes parets.

Des del moment en què vam comprar la casa, vam respectar la seva essència, la seva arquitectura, i és per això que Cal Ganxo és un lloc tant especial. Les seves parets i estructures conserven els símbols del pas del temps, i aquest fet sempre ens ha agradat i hem tingut molt clar que s’havia de respectar i conservar. I tant les noves generacions, els nostres fills, que avui dirigeixen el restaurant com la clientela que ve, saben que tota aquesta essència antiga, i a la vegada, poètica, conformen l’ADN de Cal Ganxo. El restaurant té èxit perquè la calçotada és una tradició gastronòmica que s’ha de fer en un entorn com aquest. La casa transpira tradició, i per la gent que no té masia es com si fos seva.